Dit això us formulo una pregunta típica en aquestes èpoques... El Nadal és sinònim de comerç? és a dir, compres innecessàries i obligades?
Perquè per Nadal cada un de nosaltres ha de fer petits detalls per a família i amics? En veritat és més "important" un regal de sorpresa, a qualsevol més de l'any i perquè l'ha persona ha sentit la necessitat de regalar alguna cosa. No obstant, si per Nadal no rebem cap regal per part dels nostres ens es estrany... Que curiós és tot oi?
Bé... hem de tenir en compte que tot s'ha tingut que inventar... que us penseu que el fet de menjar raïm per les 12 campanades no té un significat comercial? doncs si, ja que en una època ja fa molts anys el raïm no tenia èxit entre la població; solució: implantar-lo com ha alguna tradició.
He refleccionat sobre aquest tema al obrir mil regals ahir a la nit i al veure un curiós artícle a la web del 3-24 on el "Papa" de Roma utilitza la misa d'ahir nit per lamentar que el Nadal s'hagi convertit en una festa del comerç.
Feu click per veure l'artícle
Feu click per veure l'artícle
Diverses coses:
ResponElimina1. Si, el nadal és sinònim no ja de comerç, sinó de consum en grans dosis. Quan a les notícies parlen del nadal, no parlem de si fa 2011 anys el nen jesús, o de si la família nosequè... Ens diuen que hem de consumir encara més. Estrènyer-nos encara més el cinturó en aquestes èpoques, que l'economia està fatal. I com que l'economia està malament, serà culpa nostra si s'enfonsa encara més!
Aquesta cultura del consum (no necessàriament nadalenc)prové dels EUA, en primer moment dels anys 20 i després dels 50, on la necessitat de tenir, tenir i tenir era superior a tot, on era igual si no tenies diners, et deixaven pagar una barra de pa en 24 terminis... ens sona? Sí, exactament, això també passava a aquesta banda de l'oceà i no fa precisament gaires anys.
2. I com a curiositat, sí, el numeret del raïm per cap d'any és completament inventat, com tot, però es a implantar un any en què va haver-hi superproducció de raïm, no perquè aquest no agradés, perquè si una cosa no agrada i per tant no es compra, no es fabrica, es tracti de la necessitat més bàsica a la despesa més supèrflua.
3. Recomano dos documentals: "El menjar que llencem" i "Comprar, llençar, comprar"
Estic totalment a favor teu Uri! :) hauría de públicar el teu comentari i tot!
ResponElimina